Podria escriure com la lentitud s'apodera dels dies i en desfà la peresa en estones poètiques. Una estona poètica és una oreneta que comunica i que et fa alçar el cap d'allà on eres o un racó de mar, dels que més estimes, i que podries pintar-lo, malgrat no tenir dots per a la pintura.
Una estona poètica és un regal.
Una estona poètica és una cançó que se t'endú mar a través. El mar és amb tu i amb mi. El mar guarda una immensitat de paraules que ens parlen.
Ara que sóc aquí, lector, a prop de les paraules, voldria guardar l'instant. Si desés aquesta estona poètica però, estaria cometent un crim. El crim de no deixar a les paraules la llibertat que volen per créixer i volar.
Per això, les escric en aquest bloc que com el mar allibera i acompanya amb el vaivé de les onades. Si a tu et fa companyia durant una estona i et transmet quelcom de bell, podrem dir que la lentitud s'ha apoderat de les hores.
Font de la imatge: Provisionals
